Vuitè article sobre les equivalències entre els deu manaments de la religió cristiana i la situació dels partits polítics catalans respecte al debat identitari i sobiranista català.
"Vuitena directriu: No mentiràs" Equivalència amb "No enganyaràs als teus electors".
El programa del PSC sempre ha esta coherent fins els darrers anys. En aquest últim període, la cúpula dirigent ha anat prenent decisions i resolucions que han enganyat a molts dels que han donat suport electoral a aquest partit.
Encara que les discrepàncies i alternatives per enfocar el futur de Catalunya com a país, venen de més lluny, la meva percepció és que tot pren un altre ritme, molt vertiginós, a partir de la sentència contra l'Estatut del juny del 2010. Molts dels votants del PSC i molts dels seus militants, a partir d'aleshores, esperaven una posició definitiva del PSC en la defensa de l'autogovern de Catalunya, fossin quines fossin les conseqüències a nivell de la seva relació amb el PSOE.
Ja algunes de les primeres manifestacions van fer témer el pitjor. (Zapatero, Chacón etc) Però el que ha representat el posicionament de la Direcció del PSC des d'aleshores, és el que ha portat a una situació incongruent que té el seu reflex en les votacions d'aquests darrers dies dels regidors del PSC en el ajuntaments, respecte al seu posicionament de recolzament de la consulta del 9 de novembre vinent. Tothom podria entendre que hi hagués alguna discrepància puntual, i per tant, alguns vots en sentits contraris o diferents de la majoria dels regidors. El que sembla que ha passat, és que hi ha hagut una veritable dispersió i que s'han donat totes les situacions possibles a l'hora de votar.
Una suposició al respecte és que a nivell local el regidor o càrrec electe està molt més a prop dels electors que no els dirigents de la seu central. Això fa que sigui més difícil posicionar-se en contra del que es pot pressuposar que volen els electors. D'aquí la correlació establerta entre "no mentiràs" i "no enganyaràs als teus electors"
Fa molt temps vaig començar a analitzar, amb la metodologia del Raonament Lògic Creatiu, la situació del PSC i del PSOE, tot i que tinguessin i incrementessin el seu poder de govern en totes les institucions. Alguna d'aquestes anàlisis les vaig lliurar a persones properes als quadres dirigents d'aquests partits. Ja apuntava que tant PSOE com PSC haurien de canviar i fer una renovació de polítiques i enfocaments respecte a l'estructura de l'estat espanyol com a la defensa d'uns nous valors de l'esquerra de finals del segle XX i dels inicis del XXI.
No haig de tenir més raó que ningú, però del que lamentablement me'n adono és que no van canviar en rés. És més, durant un temps semblava que es mantenien o que d'alguna forma milloraven. Però això ha sigut a curt termini. I crec que el PSOE seguirà en caiguda lliure, mentre que el PSC passarà a ser totalment residual a Catalunya.
M'agradaria equivocar-me però és difícil pensar que quan no satisfàs les necessitats dels teus votants o de les persones que et donen suport, i a més la teva actuació no concorda suficientment amb el que has estat predicant, això no tingui conseqüències molt negatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada