Setè article sobre les equivalències entre els deu manaments de la religió cristiana i la situació dels partits polítics catalans respecte al debat identitari i sobiranista català.
Setena directriu: No robis. Equivalència amb "No pots prendre-li als seus propietaris legítims -els votants del PSC- la seva obra edificada durant generacions".
La història del PSC és la que és. No la que en un moment determinat els seus dirigents vulguin vendre o explicar. Tal com ha quedat escrit i registrat de forma inqüestionable durant tots aquests anys, el PSC ha defensat davant l'estat espanyol posicions a favor de Catalunya que ara nega.
Proposo un enfocament particular sobre aquesta qüestió.
En primer lloc, els votants del PSC han sigut molts i diferents durant tots aquests anys. Ells, en cada moment, han donat legitimitat als representants electes per dur a termini les polítiques i accions que millor hagin cregut per defensar els programes i principis de l'opció socialista a Catalunya. Per tant, fins a quin punt podem dir que ara els dirigents del PSC, no estan sent coherents amb els seus propietaris legítims?
La resposta que trobo en aquest enfocament és la de la enorme pèrdua de suport electoral que ha patit el PSC. Mai s'havia donat una situació com la que ha patit el partit en els darrers anys, on no només ens hem donat de baixa diferents integrants a nivell particular, sinó que s'han donat de baixa grups locals sencers. Els dirigents actuals argumenten que el partit és un col·lectiu democràtic i que si a l'hora del congrés nacional, ells són els escollits, tenen tota la legitimitat per prendre les decisions que creguin més convenients per la seva estratègia política. Però tornem al punt anterior. Quan aquesta manera de fer, té com a conseqüència una pèrdua molt gran de suport ciutadà, quan les veus històriques i també modernes, es manifesten decebudes, disconformes i fins i tot enganyades, amb el nou rumb fixat, es pot defensar aquesta base democràtica?
En segon lloc, després d'haver aconseguit que el propi PSOE, defensés el dret a l'autodeterminació dels pobles d'Espanya, si més no a nivell de declaració formal, ara resulta que només es pot defensar el dret a opinar sobre el seu futur dels catalans, sempre que tinguin el vist i plau dels partits espanyols, entre ells el PSOE, que des de que va arribar a governar pwer primera vegada, ha negat i nega el que va declarar als inicis de la transició. És evident, que les coses canvien, i molts podem entendre aquest canvi del PSOE, però es pot entendre el canvi del propi PSC?
Finalment, unes paraules més sobre aquesta equivalència amb "No robis" que pot semblar massa exagerada. El que vull emfatitzar és que no tot s'hi val. No es pot menystenir tot l'esforç del primers polítics del PSC, dels milions de votants d'aquest partit, que des de quasi quaranta anys han donat suport i sentit a una força d'esquerres -i també nacional catalana- per que lluités per una Catalunya més digna, més solidària i també més lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada