Desè article sobre les equivalències entre els deu manaments de la religió cristiana i la situació dels partits catalans -especialment el PSC- respecte al debat identitari i sobiranista català.
Desena directriu: "No cobdiciaràs els bens aliens". Equivalència amb "No voldràs tenir un poder que no et pertoca".
Aquesta reflexió crec que és vàlida per qualsevol partit polític o coalició. Els partits tenen un poder que els hi cedeix la ciutadania. És un poder atorgat per dur a terme el que els partits lliurement han proposat als ciutadans en els seus programes electorals. Quan els partits reben uns vots que els hi donen representació governamental, sigui en l'àmbit que sigui, el seu encàrreg és defensar i fer tot el possible per complir aquest programa. L'obtenció del suport electoral és l'equivalent a la signatura d'un contracte entre ambdues parts. En general, només hi ha una part que pot incomplir el contracte: Els partits o coalicions. Ja d'entrada, els programes són generalment un conjunt de bones intencions i paraules amb significats positiu. De fet, si comparem els programes de quasi totes les candidatures, veurem que en el noranta per cent del contingut diuen el mateix. Tot i així, sovint ho incompleixen peròsempre es poden referir a cuses alienes que no els han permés complir-ho del tot. És cert que alguna vegada la població incompleix el contracte, qua mitjançant pressions populars, al carrer, amb protestes, vagues, aldarull o altres manifestacions, crea una situació de debilitat institucional que pot portat a unes dimissions o forçament d'eleccions anticipades. Sigui com sigui, els partits haurien de tenir present que el seu poder és un poder cedit, atorgat temporalment. I aquest poder és per exercir unes obligacions.
Em temo que la realita és una altra. Els partits polítics es converteixen, en general, en unes organitzacions que intenten perdurar per si mateixes, i per tant, intenten ser el més forsts possibles, és a dir, tenir el màxim poder.
En el cas del PSC, pel que fa a aquest conjunt de reflexions, i com a persone que ha format part del mateix durant més de trenta anys, crec que no només s'ha donat aquesta realitat, sinò que en els últims temps, s'ha allunyat de la seva obligació programàtica de defensar les llibertats i la solidaritat del poble català, per acabar sent només un apèndix, d'un partit socialista obrer espanyol, que alhora, també ha perdut el seu significat i que s'ha convertit en una estructura de dirigents professionals de la política recolzats en unes estructures governades per "barons" territorials, que cada vegada estant més lluny de la gent que els envolta. Probablement, aquesta sigui una causa fonamental en el declivi d'aquest partit. Ja fa temps que sembla un sarcasme anomenar-lo "socialista obrer".
Pot ser que no tingui ja sentit un partit socialista local; sigui català o espanyol. Però si volen actuar com a tals, cada un hauria de defensar aquests valors en els seus territoris, i no voler tenir un poder que no els hi pèrtoca.
Per tot això, com deia en el primer article, que va donar peu a aquests reflexions, caldria que els electors catalans que han donat suport al PSC,-pels seus programes, principis i trajectòria històrica, on els propis militants i simpatitzants que tants esforços han dedicat durant molts anys a fer del PSC un partit defensor de les llibertats i de la solidaritat del poble català- facin tot el possible per restituir la dignitat i credibilitat del socialisme català.
En el primer article proposava deixar de votar al PSC, fins que canvii de rumb. En aquest curt període de temps entre l'article i aquest final d'any, molts companys han deixat el PSC. Alguns s'han reagrupat en altres moviments i sembla que tendeixen a convergir en un espai representatiu polític comú. Probablement, si això acaba prenent força, el PSC actual, ja no canviarà de rumb sinò que quedarà com la federació catalana del PSOE. En tot cas, les tendències semblen indicar que cada vegada el PSC serà més marginal i que l'electorat català formalitzarà uns nous contractes amb altres representants polítics en l'espai progressista o d'esquerres al nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada