Vuitè article sobre les equivalències entre els deu manaments de la religió cristiana i la situació dels partits polítics catalans respecte al debat identitari i sobiranista català.
"Vuitena directriu: No mentiràs" Equivalència amb "No enganyaràs als teus electors".
El programa del PSC sempre ha esta coherent fins els darrers anys. En aquest últim període, la cúpula dirigent ha anat prenent decisions i resolucions que han enganyat a molts dels que han donat suport electoral a aquest partit.
Encara que les discrepàncies i alternatives per enfocar el futur de Catalunya com a país, venen de més lluny, la meva percepció és que tot pren un altre ritme, molt vertiginós, a partir de la sentència contra l'Estatut del juny del 2010. Molts dels votants del PSC i molts dels seus militants, a partir d'aleshores, esperaven una posició definitiva del PSC en la defensa de l'autogovern de Catalunya, fossin quines fossin les conseqüències a nivell de la seva relació amb el PSOE.
Ja algunes de les primeres manifestacions van fer témer el pitjor. (Zapatero, Chacón etc) Però el que ha representat el posicionament de la Direcció del PSC des d'aleshores, és el que ha portat a una situació incongruent que té el seu reflex en les votacions d'aquests darrers dies dels regidors del PSC en el ajuntaments, respecte al seu posicionament de recolzament de la consulta del 9 de novembre vinent. Tothom podria entendre que hi hagués alguna discrepància puntual, i per tant, alguns vots en sentits contraris o diferents de la majoria dels regidors. El que sembla que ha passat, és que hi ha hagut una veritable dispersió i que s'han donat totes les situacions possibles a l'hora de votar.
Una suposició al respecte és que a nivell local el regidor o càrrec electe està molt més a prop dels electors que no els dirigents de la seu central. Això fa que sigui més difícil posicionar-se en contra del que es pot pressuposar que volen els electors. D'aquí la correlació establerta entre "no mentiràs" i "no enganyaràs als teus electors"
Fa molt temps vaig començar a analitzar, amb la metodologia del Raonament Lògic Creatiu, la situació del PSC i del PSOE, tot i que tinguessin i incrementessin el seu poder de govern en totes les institucions. Alguna d'aquestes anàlisis les vaig lliurar a persones properes als quadres dirigents d'aquests partits. Ja apuntava que tant PSOE com PSC haurien de canviar i fer una renovació de polítiques i enfocaments respecte a l'estructura de l'estat espanyol com a la defensa d'uns nous valors de l'esquerra de finals del segle XX i dels inicis del XXI.
No haig de tenir més raó que ningú, però del que lamentablement me'n adono és que no van canviar en rés. És més, durant un temps semblava que es mantenien o que d'alguna forma milloraven. Però això ha sigut a curt termini. I crec que el PSOE seguirà en caiguda lliure, mentre que el PSC passarà a ser totalment residual a Catalunya.
M'agradaria equivocar-me però és difícil pensar que quan no satisfàs les necessitats dels teus votants o de les persones que et donen suport, i a més la teva actuació no concorda suficientment amb el que has estat predicant, això no tingui conseqüències molt negatives.
dimarts, 30 de setembre del 2014
dilluns, 1 de setembre del 2014
Deu reflexions sobre política catalana (7)
Setè article sobre les equivalències entre els deu manaments de la religió cristiana i la situació dels partits polítics catalans respecte al debat identitari i sobiranista català.
Setena directriu: No robis. Equivalència amb "No pots prendre-li als seus propietaris legítims -els votants del PSC- la seva obra edificada durant generacions".
La història del PSC és la que és. No la que en un moment determinat els seus dirigents vulguin vendre o explicar. Tal com ha quedat escrit i registrat de forma inqüestionable durant tots aquests anys, el PSC ha defensat davant l'estat espanyol posicions a favor de Catalunya que ara nega.
Proposo un enfocament particular sobre aquesta qüestió.
En primer lloc, els votants del PSC han sigut molts i diferents durant tots aquests anys. Ells, en cada moment, han donat legitimitat als representants electes per dur a termini les polítiques i accions que millor hagin cregut per defensar els programes i principis de l'opció socialista a Catalunya. Per tant, fins a quin punt podem dir que ara els dirigents del PSC, no estan sent coherents amb els seus propietaris legítims?
La resposta que trobo en aquest enfocament és la de la enorme pèrdua de suport electoral que ha patit el PSC. Mai s'havia donat una situació com la que ha patit el partit en els darrers anys, on no només ens hem donat de baixa diferents integrants a nivell particular, sinó que s'han donat de baixa grups locals sencers. Els dirigents actuals argumenten que el partit és un col·lectiu democràtic i que si a l'hora del congrés nacional, ells són els escollits, tenen tota la legitimitat per prendre les decisions que creguin més convenients per la seva estratègia política. Però tornem al punt anterior. Quan aquesta manera de fer, té com a conseqüència una pèrdua molt gran de suport ciutadà, quan les veus històriques i també modernes, es manifesten decebudes, disconformes i fins i tot enganyades, amb el nou rumb fixat, es pot defensar aquesta base democràtica?
En segon lloc, després d'haver aconseguit que el propi PSOE, defensés el dret a l'autodeterminació dels pobles d'Espanya, si més no a nivell de declaració formal, ara resulta que només es pot defensar el dret a opinar sobre el seu futur dels catalans, sempre que tinguin el vist i plau dels partits espanyols, entre ells el PSOE, que des de que va arribar a governar pwer primera vegada, ha negat i nega el que va declarar als inicis de la transició. És evident, que les coses canvien, i molts podem entendre aquest canvi del PSOE, però es pot entendre el canvi del propi PSC?
Finalment, unes paraules més sobre aquesta equivalència amb "No robis" que pot semblar massa exagerada. El que vull emfatitzar és que no tot s'hi val. No es pot menystenir tot l'esforç del primers polítics del PSC, dels milions de votants d'aquest partit, que des de quasi quaranta anys han donat suport i sentit a una força d'esquerres -i també nacional catalana- per que lluités per una Catalunya més digna, més solidària i també més lliure.
Setena directriu: No robis. Equivalència amb "No pots prendre-li als seus propietaris legítims -els votants del PSC- la seva obra edificada durant generacions".
La història del PSC és la que és. No la que en un moment determinat els seus dirigents vulguin vendre o explicar. Tal com ha quedat escrit i registrat de forma inqüestionable durant tots aquests anys, el PSC ha defensat davant l'estat espanyol posicions a favor de Catalunya que ara nega.
Proposo un enfocament particular sobre aquesta qüestió.
En primer lloc, els votants del PSC han sigut molts i diferents durant tots aquests anys. Ells, en cada moment, han donat legitimitat als representants electes per dur a termini les polítiques i accions que millor hagin cregut per defensar els programes i principis de l'opció socialista a Catalunya. Per tant, fins a quin punt podem dir que ara els dirigents del PSC, no estan sent coherents amb els seus propietaris legítims?
La resposta que trobo en aquest enfocament és la de la enorme pèrdua de suport electoral que ha patit el PSC. Mai s'havia donat una situació com la que ha patit el partit en els darrers anys, on no només ens hem donat de baixa diferents integrants a nivell particular, sinó que s'han donat de baixa grups locals sencers. Els dirigents actuals argumenten que el partit és un col·lectiu democràtic i que si a l'hora del congrés nacional, ells són els escollits, tenen tota la legitimitat per prendre les decisions que creguin més convenients per la seva estratègia política. Però tornem al punt anterior. Quan aquesta manera de fer, té com a conseqüència una pèrdua molt gran de suport ciutadà, quan les veus històriques i també modernes, es manifesten decebudes, disconformes i fins i tot enganyades, amb el nou rumb fixat, es pot defensar aquesta base democràtica?
En segon lloc, després d'haver aconseguit que el propi PSOE, defensés el dret a l'autodeterminació dels pobles d'Espanya, si més no a nivell de declaració formal, ara resulta que només es pot defensar el dret a opinar sobre el seu futur dels catalans, sempre que tinguin el vist i plau dels partits espanyols, entre ells el PSOE, que des de que va arribar a governar pwer primera vegada, ha negat i nega el que va declarar als inicis de la transició. És evident, que les coses canvien, i molts podem entendre aquest canvi del PSOE, però es pot entendre el canvi del propi PSC?
Finalment, unes paraules més sobre aquesta equivalència amb "No robis" que pot semblar massa exagerada. El que vull emfatitzar és que no tot s'hi val. No es pot menystenir tot l'esforç del primers polítics del PSC, dels milions de votants d'aquest partit, que des de quasi quaranta anys han donat suport i sentit a una força d'esquerres -i també nacional catalana- per que lluités per una Catalunya més digna, més solidària i també més lliure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)