Deu raons per que els propis votants del PSC deixin de
votar-lo a partir d’ara.
El cristianisme, té el decàleg que li dona les directrius de
comportament ètic i religiós. Qui ho incompleix està en falsi ha de restituir
la seva honestedat. Fent un paral·lelisme entre el decàleg cristià i el comportament d’una elit directiva del
PSC en un moment crucial per Catalunya, es fan les analogies pertinents per que
els ciutadans que en un moment o altre hagin donat suport al PSC, considerin si
cal donar-li un avís perquè recondueixi el seu comportament ètic cap al país i
la seva gent.
Primer manament: Estimaràs Déu sobre totes les coses.
Equivalència: Prioritzaràs l’interès de Catalunya per sobre dels altres
interessos.
Sembla clar que el PSC està prioritzant l’interès de la seva
unió amb el PSOE, posant els interessos d’aquest respecte a l’estat espanyol
per sobre dels interessos del propi PSC respecte a Catalunya.
Segon manament: No juris en fals en nom meu. Equivalència;
No pots fer les coses del teu interès, apel·lant a l’interès de Catalunya.
No pot dir-se que es deixa de recolzar el desig democràtic
del poble català, precisament perquè no seria bo pel mateix poble.
Tercer manament: Santificaràs les festes. Equivalència: No
actuaràs en contra de Catalunya en els dies solemnes de presa de decisions.
Encara que en dies de treball o campanyes es pugui dissentir
del desig majoritari de la població, el PSC no pot en dates rellevants quedar
al marge del desig democràtic i majoritari de la població catalana.
Quart manament: Honraràs als teus pares. Equivalència:
Tindrà en compte el llegat dels teus pares fundadors.
La gent que conforma “l’aparell del partit” sigui nouvinguda
o no, ha de respectar els principis fundacionals del PSC i el llegat i els
sacrifici de tots els seus antecessors en la defensa de les llibertats i
identitat nacional catalanes.
Cinquè manament: No matis. Equivalència: No destruiràs el
somni de la gent que t’ha recolzat i t’ha donat vida amb dedicació i sacrifici.
Molta gent ha sofert privadeses i càstigs per defensar els
principis del PSC. No es pot destruir o matar aquest anhel i contribució de
tanta gent.
Sisè manament: No cometràs adulteri. Equivalència: El PSC és
el partit dels socialistes de Catalunya
No pot deixar la C
per anar-se’n amb la E d’Espanya. Si ho vol fer, ho ha de fer sotmetent a la
decisió de tots els seus membres i simpatitzants, el canvi legal del seu nom.
Setè manament: No robis. Equivalència. No pots prendre-li
als seus propietaris legítims -els votants del PSC- la seva obra edificada
durant generacions.
La història del PSC és la que és i tal com queda escrit i
registrat de forma inqüestionable, el PSC ha defensat davant l’estat espanyol,
posicions a favor de Catalunya que ara el PSC nega.
Vuitè manament: No mentiràs. Equivalència: No enganyaràs als
teus electors.
El programa del PSC sempre ha estat coherent fins aquests
temps. En els darrers anys, basant-se en reunions de la cúpula dirigent, s’han
pres resolucions que enganyen als que
han donat suport electoral al PSC.
Novè manament: No desitjarà la parella d’un altre.
Equivalència: No desitjar estar en el poder del PSOE, traint les obligacions
pròpies.
La cúpula del PSC no ha de desitjar tenir poder o
representació en el PSOE, traint als seus electors o conciutadans.
Desè manament: No cobdiciaràs els bens aliens. Equivalència:
No voler tenir poder que no pertoca.
El PSC no ha de voler defensar valors que poden ser
llaminers però que no són seus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada