El passat 15 de gener, vaig publicar un petit article sobre les equivalències dels 10 Manaments del Cristianisme, amb les directrius que haurien d'observar els partits o coalicions polítiques, que es consideren catalans, respecte a Catalunya. Animat per alguns amics i amigues, ampliaré cada una de les equivalències, fent un article mensual, dels que aquest és el primer.
Primera directriu: Prioritzaràs l'interès de Catalunya per sobre d'altres interessos. (Equivalència amb Estimaràs Déu per sobre de totes les coses)
Què vol dir Catalunya en aquest context? No vol dir un territori situat a la península ibèrica, ni tampoc una nació amb una història i un projecte de futur. Vol dir el col·lectiu de gent que viu i que vol viure millor en aquest territori, preservant els seus senyals d'identitat.
Per tant, els polítics que volen treballar per aquesta Catalunya -i es presenten a les eleccions al Parlament- han de prioritzar els interessos d'aquesta gent per sobre dels interessos d'altres col·lectius. I quan diem que s'han de prioritzar, volem dir precisament això: Fer-los prioritaris. En cap cas, vol dir anar en contra d'altres interessos. El que pot passar, i generalment passa, és que hi hagi un conflicte entre els interessos d'uns i altres. Quan aquest sigui el cas, més val que totes les parts trobin un objectiu comú. Si no és així, el conflicte es cronificarà i es farà irresoluble. (De fet, per la majoria, el conflicte de Catalunya vs Espanya és crònic i porta més de 300 anys sense resoldre) Quan les parts en conflicte tenen un objectiu comú, poden debatre, poden parlar de les diferents percepcions que tenen i finalment trobar una manera d'arribar a l'objectiu comú. En cas contrari, la seva relació no té futur.
Tot tipus de projecte té una meta o objectiu final, tant és que sigui individual o col·lectiu. El projecte comú de Catalunya és organitzar-se autònomament per construir les estructures socials i crear les condicions cíviques que permetin a la gran majoria viure cada vegada millor. Sembla clar que aquest tipus de meta o projecte pot ser comú a quasi totes les comunitats històriques actuals. I també sembla evident que aquestes estructures i condicions estan relacionades fortament amb la cultura i trets diferencials de cada comunitat.
En aquesta primera directriu, hem de respectar cada una d'aquestes cultures i intentar tot tipus de col·laboracions amb totes elles perquè tothom pugui viure millor. No tindria sentit pensar que els catalans podríem viure millor i que la resta del món seguis patint conflictes o dificultats, i que això no ens afectés, com si estiguéssim aïllats i sense cap relació amb les altres comunitats. El que no hem de fer és supeditar els nostres interessos als dels altres, per més imponents que ens puguin semblar. Evidentment, Catalunya té més lligams culturals amb Espanya que amb Dinamarca (per exemple). No debades, hi ha una història comuna i una interrelació familiar molt forta degut a grans transvasaments generacionals i descendència comuna entre ambdues poblacions. Tot i així, els polítics catalans en particular, i els catalans en general, si volen ser coherents i assolir la seva meta, han de partir d'un principi: Prioritzar els seus interessos i establir relacions estatals (federalisme, confederalisme, associacions especials) amb qui considerin, sempre que ho facin des de la llibertat com a poble. No podem parlar d'associar-nos amb un altre país si no som lliures.
Quan veiem les posicions dels diversos col·lectius o partits polítics respecte a aquesta primera directriu, ens trobem, com és esperable, amb tot un ventall d'opcions.
Hi ha partits que la incompleixen totalment. Tenen un suport popular estable, i són legítims democràticament. (PP, PSOE, CpC) Neguen que Catalunya sigui un col·lectiu amb identitat nacional pròpia. Per a ells, la identitat és Espanya i, per tant, els interessos de Catalunya són els d'Espanya, o en tot cas, han d'estar supeditats als d'aquesta. És una opció legítima però contradictòria amb les dades i documents oficials guardats i preservats al llarg dels segles.
Altres partits (PSC, ICV, CiU) han defensat la identitat pròpia de Catalunya, i fins fa poc, han intentat assolir una estructura "federalitzant" amb Espanya. Opció també legítima, els ha anat fent modificar la seva posició, al adonar-se que aquest intent tenia una base poc sòlida: la veritable federació només pot tenir èxit, quan es fà a partir d'urna independència real de totes les parts. Així, CiU, sobretot CDC, ha anat virant cap a posicions independentistes. El PSC, degut a la seva associació amb el PSOE, ha virat en sentit contrari, cap un "unionisme federalista". ICV intenta mantenir-se defensant el dret a decidir i aplaçant la seva posició respecte a una Catalunya independent. Finalment, ERC i CUP s'han mantingut en la seva posició de sempre, explicitant la seva defensa de la independència de Catalunya. Aquesta posició, tant legítima com les altres, és la que està recollint més suport electoral actualment, per part de la població catalana que sí té interioritzat aquest sentiment identitari.
Tanmateix, pel que fa a la primera directriu, serà la ciutadania en el seu conjunt, la que avaluarà i passarà comptes a tots els col·lectius polítics que diuen voler-la representar i vetllar pels seus anhels i desitjos. En funció dels seus comportaments, tindran els seus premis o hauran de pagar el preu per no haver actuat prioritzant l'interès del poble, tal com expressa aquest primer manament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada