Sisena directriu: No cometràs adulteri. Equivalència amb: El PSC és
el partit dels socialistes de Catalunya. No pot deixar la C
per anar-se’n amb la E d’Espanya. Si ho vol fer, ho ha de fer sotmetent a la
decisió de tots els seus membres i simpatitzants, el canvi legal del seu nom.
Probablement aquesta falta és la causant de la penitència que està pagant el PSC . És comprensible que un partit que es refunda en la transició espanyola i que una de les parts fundadores sigui la federació catalana del PSOE, tingui una sèrie de lligams i dependències amb el PSOE a nivell estatal. També és comprensible que com a partit polític, prioritzi les necessitats bàsiques de tots els individus i la redistribució de rendes entre tots ells. Des d'aquesta perspectiva, és coherent que el PSC hagi rebutjat entrar de ple, en el debat sobiranista català.
Ara bé, la manca de creibilitat que ha patit tots aquests anys, també s'explica per aquesta posició respecte a la defensa inequívoca de la nació catalana.
Però el més greu ha esta l'estratègia adoptada en aquests darrers 4 anys. A part de socialista, el PSC porta la C de Català i ni es tracta de dir que és d'una prioritat més baixa. Al contrari, és de tanta prioritat com la defensa de l'equitat social. L'error d'aquesta estratègia, ha estat prioritzar la E d'Espanya.
Fa molts anys que el PSC està perdent suport electoral i si segueix així, com ja vaig escriure fa molt temps acabarà sent residual a Catalunya. De fet els seus electors seran les persones grans que se senten militants o simpatitzants del PSOE. Aquesta estratègia es basa en suposar que els fills d'aquests electors, seguiran els mateixos patrons, i el que està passant és que aquests nous votants s'han fet del Barça, van amb la samarreta quatribarrada, i tot i parlar bàsicament en castellà, acaben votant a ERC o la CUP.
