Cinquè article sobre les equivalències entre
els deu manaments de la religió cristiana i la situació del PSC o dels partits
polítics catalans respecte al debat identitari o sobiranista català.
Cinquena
directriu: No matis. Equivalència amb: No destruiràs el somni de la gent que t’ha
recolzat i t’ha donat vida amb dedicació i sacrifici.
Molta gent ha sofert privadeses i càstigs per
defensar els principis del PSC. No es pot destruir o matar aquest anhel i contribució
de tanta gent. Però no només això., la Direcció actual del PSC i els seus
portaveus, s’escuden en la legitimitat que tenen al haver aprovat en el darrer
consell nacional unes línies
estratègiques per majoria, entre els que tenien dret a vot. Però això no dona
legitimitat per canviar els principis fundacionals del col·lectiu.
Molt s’ha parlat de les dues ànimes del PSC o
del caràcter aglutinador amb el que es va formar el partit. No hi vull
insistir, només em sembla evident que els temps canvien, que la gent també, Les
condicions demogràfiques , socials i econòmiques dels ciutadans de Catalunya en
aquesta segona dècada del segle XXI, no són equiparables a les dels finals dels
70.
És també lògic anar adaptant-se a aquests canvis temporals. Tots els col·lectius
ho fan. Per tant, les estratègies i les accions tàctiques poden i han de
poder-se adaptar en cada moment.
Però una bona estratègia ha de servir per assolir la meta o objectiu
principal d’un col·lectiu. La meta no canvia amb el temps. Si ho fa, generalment
és amb petites modificacions.
D’aquí l’equivalència descrita a l’inici. El
PSC va declarar com un dels principis
fundacionals, el dret a l’autodeterminació del poble català. Fins i tot, va
haver sintonia amb el PSOE, i en les hemeroteques, es poden trobar declaracions
de gent amb edats diferents com Felipe González, o Carme Chacón, defensant el
dret d’autodeterminació. Probablement quan ho van fer, van ser declaracions
tàctiques. Però les declaracions hi són.
No es pot canviar uns principis fundacionals
per meres qüestions tàctiques. Molta gent va patir o arriscar del tot la seva vida
per avançar en el socialisme d’una Catalunya no subordinada a interessos
d’altres nacions. No es pot trair els somnis i anhels dels que ens han
precedit, emparant-se en unes decisions d’un consell nacional com ha estat el
cas.
