Quart article
sobre les equivalències entre els deu manaments de la religió cristiana i la
situació del PSC, o dels partits polítics catalans, respecte al debat
identitari i sobiranista català.
Quarta directriu: Honraràs als teus pares. Equivalència amb “Tindràs en compte el llegat dels teus pares fundadors”.
La gent que
conforma “l’aparell del PSC”, sigui nouvinguda o no, ha de respectar els
principis fundacionals del PSC, i el llegat i els sacrificis de tots els seus
antecessors, en la defensa de les llibertats i identitat nacional catalanes.
No tot val en el
discurs polític. És evident que tots els polítics tenen dret a defensar en
qualsevol moment les seves tesis i propostes. Però no es pot traïr la coherència
en els principis, ni apartar l’ètica de les seves declaracions i principis.
La setmana passada
estava reunit amb un grup de gent en les que quasi tots eren exmilitants o
encara membres actius del PSC. En un moment donat, una persona va dir, que
semblava que estiguéssim en una reunió d’alcohòlics anònims. Tots recordant el
temps que s’havien partit la cara pel PSC, però alhora manifestant una amargor
profunda per la deriva del PSC actual, i conant-se ànims els uns als altres. I
aleshores vaig recordar les recents declaracions d’un portaveu del PSC, dient
que no hi ha crisi. Que en tot cas, hi ha un grup de vells militants, que no
accepta el parer de la majoria, i que senzillament es resisteixen a deixar pas
als nous líders.
Aquesta sí és una
prova de la infracció del quart manament. Tant, els que ja no hi són, com els
que encara volen col·laborar, sense aspirar a liderar el partit, i que són la
gran majoria, es mereixen un respecte, que incomprensiblement, sembla estar
lluny de les ments de la majoria dels actuals dirigents.
Pensava fer una
proposta a la poca gent que llegeixi aquestes reflexions, més endavant. Però
vista la poca ètica de l’aparell actual, ja l’avanço en aquest comentari.
Proposo que tots
els votants socialistes, militants o membres del partit o simplement votants
potencials, deixin de votar en les properes eleccions (europees, municipals i
generals) al PSC. Serà l’única manera que es produeixi yna veritable
regeneració democràtica i ètica, i s’obrirà una possible nova etapa per l’esquerra
socialista a Catalunya.
Amb molta
tristesa, us proposo que reflexioneu sobre la situació actual, i si valoreu el
treball fet per la gent socialista a Catalunya, en els darrers quaranta anys,
no voteu al PSC fins que hi hagi hagut una renovació real de persones,
tàctiques a curt termini, i abandonament de la supeditació servil als
interessos d’un PSOE, que alhora també ha abjurat de les seves declaracions
programàtiques de fa quaranta anys, quan defensava el dret a la
autodeterminació dels pobles d’Espanya.
