Segon
article sobre les equivalències entre els deu manaments de la religió cristiana
i la situació dels partits polítics catalans respecte al debat identitari i
sobiranista català.
Segona directriu. No juris en fals
en nom meu.
Equivalència amb No pots fer les coses
del teu interès apel·lant a l’interès de Catalunya.
Veiem
l’incompliment flagrant de la Direcció actual del PSC-PSOE respecte a aquesta
directriu. Els seus portaveus no deixen de repetir que no poden recolzar el
desig majoritari del poble català, expressat democràticament, per que no seria
bo per al mateix poble. Constantment alerten que la consulta produiria divisió,
que no és el que importa als ciutadans i que és una deriva o dèria del govern
actual. Fins aquí, diuen el mateix, amb paraules més o menys diferents, que els
partits no catalanistes com el PP o CpC. Però per justificar la seva posició
defensen una consulta pactada i acordada amb el govern espanyol. Com que tots
els partits espanyols, els únics que poden formar govern a l’estat, declaren
solemnement que mai s’avindran a pactar o acordar rés relatiu a una consulta
d’aquest tipus, -fins i tot es neguen a parlar-ne- el tipus de consulta que
proposa el PSC-PSOE és inviable i alhora li serveix de justificació per
rebutjar la posició de la majoria de la ciutadania de Catalunya.
Tot això
porta a que el PSC oficial s’atorga la defensa de l’interès de Catalunya,
donant per fet, que ells estan en possessió de la veritat, quan el que en
realitat estan fent és impedir el pronunciament democràtic dels ciutadans. Amb
aquesta posició defensen els interessos propis en l’acció política a nivell
estatal, d’acord amb els seus lligams amb el PSOE.
La
perplexitat es fa més gran a mida que el PSC-PSOE s’ha de pronunciar en alguna
votació institucional. Ahir mateix, en una votació al Congrés dels Diputats, el
PSC-PSOE s’absté en una moció igual en la que fa un any va votar a favor que es
produís una consulta pactada i legal. La raó, que a més titllen de coherent és
que el govern català no ha fet res de nou respecte a aquest tema.
El PSC no
és l’únic que prioritza els seus interessos particulars. Lamentablement totes
les Direccions dels partits o coalicions argumenten les seves decisions
polítiques en funció de la seva defensa dels interessos dels ciutadans de
Catalunya. El que passa, a diferència del PSC-PSOE, és que respecte a la
qüestió de la sobirania o identitat nacional catalana, els pronunciaments o
discursos han sigut constants en una mateixa línia argumentativa. En el cas del
PSC-PSOE, les declaracions actuals entren en contradicció amb els seus estatuts
fundacionals, amb les ponències congressuals anteriors i amb declaracions
individuals de representants institucionals fetes respecte a aquesta qüestió.
I què dir
d’altres partits o coalicions? Clama al cel la posició del PP i CpC.
Evidentment no són partits catalanistes Són partits espanyolistes que es
presenten a les eleccions del Parlament Català, però tenint molt clar, que
Catalunya és una regió espanyola o una comunitat autònoma. No se’ls hi pot
negar coherència en aquest aspecte. El que sí fan és incomplir la segona
directriu d’una altra manera. Atorgar-se el saber del que convé als ciutadans
de Catalunya, quan la seva representació és minoritària és sorprenent per no
dir una altra cosa. És un altre exemple d’utilitzar en fals el nom de
Catalunya, per defensar les seves posicions o interessos particulars. aquests
poden ser legítims, però la utilització de Catalunya que fan és també d’una
incoherència flagrant.
En un altre
ordre, també tenim els altres partits catalanistes. En el cas de CiU i ERC, un
està en el govern i l’altre des de l’oposició li dona suport parlamentari. No
hi ha incompliment respecte al que han manifestat fins ara. Se’ls hi pot dir
que utilitzen el nom de Catalunya dient que defensen els seus interessos i
comprovar que les polítiques i accions que estableixen poden ser
contraproduents pel benestar dels ciutadans. Tanmateix, això pot ser valorat i
sancionat pels electors cada vegada que hi ha eleccions.
En el cas
d’ICV, el posicionament respecte al dret a decidir, ha estat constant, igual
que en els casos de CiU i ERC. En el cas de l’acció política és on també es
poden donar algunes contradiccions. Però com en tots els casos, aquestes
accions i posicionaments estan sotmesos a l’acceptació democràtica per part de
la ciutadania catalana, en els processos electorals.
En resum,
li toca a la societat catalana, avaluar el que diuen i fan els nostres
representants polítics i també és responsabilitat de tots nosaltres dedicar uns
moments a valorar fins a quin punt, els partits i coalicions utilitzen el nom
de Catalunya (ja hem dit, que el nom conceptualment vol dir la societat
catalana) per demanar-nos el suport, i
alhora ser coherents i actuar prioritzant els interessos globals, o bé després
el que fan és prioritzar els seus interessos que, encara que legítims, són
particulars.
